El traductor d aquest Quixot, Antoni Bulbena i Tusell (1854-1946), va destinar molts esforÇos i coneixements a posar-lo en catalá. Empés pel noble propósit de contribuir d´alguna manera a la renaixenÇa de la llengua catalana, va lliurar-se a una frenética activitat en diversos ámbits. Com a traductor, va acarar-se a autors tan distints com Homer, Esquil, Isop, Dant, Shakespeare, Tolstoi o Zola. Va perseverar sobretot en l´anostrament d´obres clássiques castellanes, entre les quals sobresurten Comedia de Calist & Melibea (La Celestina) (1914) i La vida de Llátzer de Tormes (1924). Sentia una fascinació incommensurable per l´obra de Cervantes, la qual el va dur a traslladar totes les seves novel·les exemplars, si bé només van sortir a llum Don Quixot de la Mancha (1891), Raconet e Talladell (1895) i Lo casori enganyador seguit del col·loqui dels cans Scipió & BerganÇa (1930). El Quixot va esdevenir el llibre de la seva vida, en una déria, una obstinació personal. Sigui com sigui, rere l´afany de traslladar-lo al catalá, hi planava també un ideal polític, quixotesc si voleu: la lluita per «l´hegemonia dels pobles lliures, i no dominats per cap altre poble, com el catalá pel castellá». Era la seva resposta a la pregunta capciosa de per qué cal traduir, avui dia, del castellá al catalá. Llegint aquest Quixot entendrem per qué, probablement, és una pregunta supérflua.«A un poblet de la Mancha, que del seu nom no vull recordar-me, vivia, no fa gaire temps, un d`aquells hidalgos de llanÇa arreconada, darga antiga, rossí magre i llebrer corredor. Un bullit, més sovint de vaca que de moltó, carn trinxada quasi totes les nits, olla de trossos els dissabtes, llenties els divendres i algun colomí que hi queia de més a més els diumenges, s`emportaven les tres parts de sa hisenda. Consumien el restant una jupa de burell molt fi, amb les seves calces i pantufles de vellut, per les festes, i son drap de llana parda amb qué s`honorava els dies d`entre setmana».Així comenÇa en catalá el Quixot, la millor novel·la del món, la més llegida, la més estudiada, la més estimada, la més col·leccionada, també a Catalunya, terra de quixotistes i cervantistes. La fecunda relació entre Cervantes i els catalans, agermanants cada 23 d`abril per commemorar la mort de l`autor i el dia del llibre, ha convergit enguany en el quart centenari de la publicació del Quixot i l`Any del Llibre i la Lectura 2005. Una auténtica fita a la qual necessáriament cal afegir ara aquesta espléndida i gairebé única versió íntegra al catalá, amb la qual no sols honorem la memória de Cervantes i el Quixot («el llibre més gentil, més elegant i més perfet que imaginar-se pugui») sinó també, de la manera més pacífica i divertida, la nostra llengua i el nostre país.