En l’època moderna, entre els segles xvi i xviii, l’oligarquia local i regional va anar pautant els ritmes de la vida cultural, econòmica, política i social del territori. Dividits segons la seua pertinença als estaments més elevats, amb concessió de títol reial, o no, els nobles i benestants van dirigir, amb més o menys encert, el rumb —especialment, el caire polític— de tota esta contrada nostra. La seua anàlisi ens permet fer un fresc absolut d’una part de la societat de l’Antic Règim —“teatral, sensual i ploranera”, parafrasejant Vicens Vives—, marcada de valent per la fe, la monarquia i l’honor. Documentalment, esta obra ens apropa, alhora, a una quotidianitat inusitada. El fet de mirar i remirar els testaments, els capítols i desposoris i altres nòtules sobre esta classe social permet caracteritzar millor este grup, moltes vegades allunyat d’una societat que, per contra del que se sol pensar, no era impenetrable i presentava pertorbacions. Així, l’autor ens descriu molt planament, però amb detall, tot un món que ens costaria d’imaginar, si no fora per obres com esta. L’aportació d’este nou treball al corpus d’història genealògica, social i cultural de la diòcesi no fa sinó enriquir-lo i amanir el terreny per a possibles properes anàlisis més prosopogràfiques.